Fases de la Realitat Augmentada

1.Captura

Una de les tasques més importants en qualsevol sistema de realitat augmentada és la de

recollir i capturar l’escena del món real que es desitja augmentar. Generalment es fa servir

una càmera de vídeo.

 

2.Identificació

Un cop capturada l’escena el procés d’identificació de l’escena consisteix en esbrinar quin

escenari físic real es vol augmentar amb informació digital. Aquest procés es duu a terme

a través de dues tècniques: utilitzant marcadors o sense utilitzar-los.

 

3.Reconeixement per marcadors (Marker Tracking)

Estan basats en el reconeixement dels coneguts “Markers” (marcadors). Aquests

marcadors estan basats en formes quadrades o rectangulars amb patrons asimètrics al

seu interior. Mitjançant el processat podem col·locar al marcador el nostre objecte i

calcular la seva forma calculant la distància.

Habitualment la localització del marcador dins de l’escena captada per la càmera sol tenir

un elevat cost computacional. Un cop trobat es procedeix al reconeixement de la seva

geometria en l’espai per establir els paràmetres necessaris per la posterior representació

de l’objecte virtual.

 

4.Reconeixement sense marcadors (Markerless Tracking)

Estan basats en el reconeixement de l’escena. El seu sistema és bastant més complex

que el “Marker Tracking” ja que mitjançant el programari ha d’identificar l’objecte en el

món real, per exemple: cotxes, cares, mans, etc. D’altres tècniques com la comparació

amb imatges poden reduir el cost de procés quan es disposa d’una base de dades per a

tal finalitat.

També ens trobem amb casos d’identificació sense marcador en els casos en que aquesta

es fa tenint en compte les dades que ens arriben d’altres dispositius com ara GPS o

acceleròmetres generalment.

 

5.Processat

Després de la captura i identificació de l’escena cal combinar la informació del món real

amb la del món virtual. Podem barrejar imatges 3D o 2D amb la realitat. Hem de tenir en

compte que aquestes imatges virtuals se superposen a les reals, de manera que no

podrem veure què hi ha al darrere a no ser que la superfície de visualitzat sigui translúcida

(see-through) o les imatges virtuals puguin transparentar.

 

6.Visualització

Realitat augmentada a l'exposicióPantalla Global, del CCCB.

Últim procés del sistema de realitat augmentada, reproducció de l’escena real amb la

informació virtual. La representació dels objectes virtuals integrats en l’espai “real” no

resulta trivial; depèn d’haver realitzat un correcte reconeixement de l’entorn amb l’anàlisi

de la imatge captada, sobretot quan es representen objectes amb volum. Afegint-hi el fet

que en les aplicacions per a dispositius mòbils l’enquadrament tendeix a canviar,

mínimament en el millor dels casos, la necessitat d’un refresc de la imatge en

concordança afegeix un cost computacional afegit als processos anteriors.