Fases de la Realitat Augmentada
1.Captura
Una de les tasques més importants en qualsevol sistema de realitat augmentada és la de
recollir i capturar l’escena del món real que es desitja augmentar. Generalment es fa servir
una càmera de vídeo.
2.Identificació
Un cop capturada l’escena el procés d’identificació de l’escena consisteix en esbrinar quin
escenari físic real es vol augmentar amb informació digital. Aquest procés es duu a terme
a través de dues tècniques: utilitzant marcadors o sense utilitzar-los.
3.Reconeixement per marcadors (Marker Tracking)
Estan basats en el reconeixement dels coneguts “Markers” (marcadors). Aquests
marcadors estan basats en formes quadrades o rectangulars amb patrons asimètrics al
seu interior. Mitjançant el processat podem col·locar al marcador el nostre objecte i
calcular la seva forma calculant la distància.
Habitualment la localització del marcador dins de l’escena captada per la càmera sol tenir
un elevat cost computacional. Un cop trobat es procedeix al reconeixement de la seva
geometria en l’espai per establir els paràmetres necessaris per la posterior representació
de l’objecte virtual.
4.Reconeixement sense marcadors (Markerless Tracking)
Estan basats en el reconeixement de l’escena. El seu sistema és bastant més complex
que el “Marker Tracking” ja que mitjançant el programari ha d’identificar l’objecte en el
món real, per exemple: cotxes, cares, mans, etc. D’altres tècniques com la comparació
amb imatges poden reduir el cost de procés quan es disposa d’una base de dades per a
tal finalitat.
També ens trobem amb casos d’identificació sense marcador en els casos en que aquesta
es fa tenint en compte les dades que ens arriben d’altres dispositius com ara GPS o
acceleròmetres generalment.
5.Processat
Després de la captura i identificació de l’escena cal combinar la informació del món real
amb la del món virtual. Podem barrejar imatges 3D o 2D amb la realitat. Hem de tenir en
compte que aquestes imatges virtuals se superposen a les reals, de manera que no
podrem veure què hi ha al darrere a no ser que la superfície de visualitzat sigui translúcida
(see-through) o les imatges virtuals puguin transparentar.
6.Visualització
Realitat augmentada a l'exposicióPantalla Global, del CCCB.
Últim procés del sistema de realitat augmentada, reproducció de l’escena real amb la
informació virtual. La representació dels objectes virtuals integrats en l’espai “real” no
resulta trivial; depèn d’haver realitzat un correcte reconeixement de l’entorn amb l’anàlisi
de la imatge captada, sobretot quan es representen objectes amb volum. Afegint-hi el fet
que en les aplicacions per a dispositius mòbils l’enquadrament tendeix a canviar,
mínimament en el millor dels casos, la necessitat d’un refresc de la imatge en
concordança afegeix un cost computacional afegit als processos anteriors.